Aquest dies he estat pensant amb els meus primers contactes amb el món de les tecnologies. Vaig néixer l’any 82, així que durant la meva infantesa no van existir ni els ordinadors, ni els mòbils, ni moltes de les tecnologies que hi ha avui en dia.
Recordo que una mica més gran els meus pares em van apuntar a un curs d’informàtica com activitat extraescolar. En aquells moments no tenia massa sentit anar a aquestes classes, doncs no imaginava que anys més tard tothom tindria ordenador a casa seva. D’aquest curs no recordo gran cosa; el primer dia que vaig engegar l’ordinador, com el professor ens explicava el significat del RAM... També recordo l’aspecte que tenien els ordinadors. Podria dir que el meu primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu ja que no entenia el significat de moltes de les coses que fèiem, per mi eren molt abstractes.
Els dos primers anys d’anar a l’institut encara escrivia els treballs amb la màquina d’escriure, per sort s’havia mecanografia, tot i que els treballs quedaven poc polits desprès de fer varies taxades amb el típex de la màquina. Per tant tot i que no m’agradin gaire els ordinadors, reconec que ens faciliten molt les coses.
Pel que fa a jocs de la meva infància tenia un parell de “maquines” que funcionaven amb unes piles rodones i petites. Un era de cotxes i l’altre era el Donkey Kong JR. Eren jocs en que només hi havia un nivell i la dificultat estava en que augmentava la velocitat. Tot i la simplicitat del joc, podíem passar tardes senceres jugant. Més tard vaig tenir una consola, la sega master system II, encara està per casa dels meus pares, crec que va ser un dels jocs més sofisticats que vaig tenir.
El DVD tampoc existia en aquella època, utilitzàvem les cintes de VHS. I les càmeres de fotos tampoc eren digitals. També recordo el primer mòbil que va entrar a casa, se’l va comprar el meu germà gran. Crec que era un Nec, tot i que no tenia res a veure amb els mòbils actuals, era enorme i bàsicament tenia la funció de trucar. Vaig pensar que era un “pijo” ningú del meu voltant tenia mòbil i li vaig dir que jo mai me’n compraria cap, doncs fins aleshores mai n’havia tingut i no veia necessari tenir-ne. En qüestió de poc temps tothom va tenir un mòbil en les seves vides, fins i tot jo!
També recordo els primers dies que vaig començar a utilitzar el tren com a transport públic. En les taquilles de l’estació de Manresa es feien unes grans cues per treure el bitllet, així que s’havia d’anar amb una mica d’antelació si no es volia perdre el tren. Més tard es van instal·lar les típiques màquines per treure el bitllet, així que tot i que em va costar, un dia vaig intentar haviam que tal se’m donava provar l’invent i me’n vaig sortir prou bé.
Com a experiència positiva amb les noves tecnologies ni ha moltes. Per exemple l’ordinador m’ha permès mantenir el contacte amb alguns amics de la infància a través del famós Messenger o a través del correo electrònic. Altres de les avantatges d’internet és que permet treure entrades anticipades per espectacles o comprar un bitllet d’avió.... També m’agraden força les càmeres digitals, així que sempre m’acompanya en els meus viatges, o aconteixements importants.
Pel que fa a experiències negatives com ja he explicat el primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu. En l’actualitat no considero tenir experiències negatives amb el món de les tecnologies, tot i així sempre succeeixen aquelles petites coses que em treuen de polleguera, com quedar-me sense cobertura del mòbil quan més ho necessito, o quan se m’acaba la bateria del mp3 i hem queda una bona estona fins arribar a casa.... De vegades també em sento una mica “frustrada” quan veig que els nens/es coneixen moltes més coses que jo sobre les noves tecnologies. En aquest sentit espero que aquesta assignatura em sigui útil per aprendre una mica més sobre aquest món.
Recordo que una mica més gran els meus pares em van apuntar a un curs d’informàtica com activitat extraescolar. En aquells moments no tenia massa sentit anar a aquestes classes, doncs no imaginava que anys més tard tothom tindria ordenador a casa seva. D’aquest curs no recordo gran cosa; el primer dia que vaig engegar l’ordinador, com el professor ens explicava el significat del RAM... També recordo l’aspecte que tenien els ordinadors. Podria dir que el meu primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu ja que no entenia el significat de moltes de les coses que fèiem, per mi eren molt abstractes.
Els dos primers anys d’anar a l’institut encara escrivia els treballs amb la màquina d’escriure, per sort s’havia mecanografia, tot i que els treballs quedaven poc polits desprès de fer varies taxades amb el típex de la màquina. Per tant tot i que no m’agradin gaire els ordinadors, reconec que ens faciliten molt les coses.
Pel que fa a jocs de la meva infància tenia un parell de “maquines” que funcionaven amb unes piles rodones i petites. Un era de cotxes i l’altre era el Donkey Kong JR. Eren jocs en que només hi havia un nivell i la dificultat estava en que augmentava la velocitat. Tot i la simplicitat del joc, podíem passar tardes senceres jugant. Més tard vaig tenir una consola, la sega master system II, encara està per casa dels meus pares, crec que va ser un dels jocs més sofisticats que vaig tenir.
El DVD tampoc existia en aquella època, utilitzàvem les cintes de VHS. I les càmeres de fotos tampoc eren digitals. També recordo el primer mòbil que va entrar a casa, se’l va comprar el meu germà gran. Crec que era un Nec, tot i que no tenia res a veure amb els mòbils actuals, era enorme i bàsicament tenia la funció de trucar. Vaig pensar que era un “pijo” ningú del meu voltant tenia mòbil i li vaig dir que jo mai me’n compraria cap, doncs fins aleshores mai n’havia tingut i no veia necessari tenir-ne. En qüestió de poc temps tothom va tenir un mòbil en les seves vides, fins i tot jo!
També recordo els primers dies que vaig començar a utilitzar el tren com a transport públic. En les taquilles de l’estació de Manresa es feien unes grans cues per treure el bitllet, així que s’havia d’anar amb una mica d’antelació si no es volia perdre el tren. Més tard es van instal·lar les típiques màquines per treure el bitllet, així que tot i que em va costar, un dia vaig intentar haviam que tal se’m donava provar l’invent i me’n vaig sortir prou bé.
Com a experiència positiva amb les noves tecnologies ni ha moltes. Per exemple l’ordinador m’ha permès mantenir el contacte amb alguns amics de la infància a través del famós Messenger o a través del correo electrònic. Altres de les avantatges d’internet és que permet treure entrades anticipades per espectacles o comprar un bitllet d’avió.... També m’agraden força les càmeres digitals, així que sempre m’acompanya en els meus viatges, o aconteixements importants.
Pel que fa a experiències negatives com ja he explicat el primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu. En l’actualitat no considero tenir experiències negatives amb el món de les tecnologies, tot i així sempre succeeixen aquelles petites coses que em treuen de polleguera, com quedar-me sense cobertura del mòbil quan més ho necessito, o quan se m’acaba la bateria del mp3 i hem queda una bona estona fins arribar a casa.... De vegades també em sento una mica “frustrada” quan veig que els nens/es coneixen moltes més coses que jo sobre les noves tecnologies. En aquest sentit espero que aquesta assignatura em sigui útil per aprendre una mica més sobre aquest món.
1 comentario:
Mireia,
Bon relat! Espero que l'assignatura sevreixi per superar aquestes fustracions ;-)
Eli
Publicar un comentario