TANCAMENT I COMIAT DE L'ASSIGNATURA!!

L’assignatura de noves tecnologies de l’educació, m’ha permès conèixer algunes eines com el power point, el blog, el vídeo o la pàgina web. Algunes d’elles mai les havia utilitzat anteriorment i per tant han estat el meu primer contacte.

Pel que fa a continguts de l’assignatura m’han semblat adequats tot i que pel que fa al temps que hem dedicat a cada contingut potser no ha estat ben repartit. Poso l’exemple del power point i de la pàgina web. Des del meu punt de vista s’hauria d’haver dedicat més temps en el contingut de l’últim bloc (pàgina web), que en el primer (power point), ja que crec que la gran majoria de nosaltres ja hem realitzat alguna vegada els power point i segurament pocs de nosaltres havíem realitzat mai una pàgina web.

Una de les coses que he trobat més importants de l’assignatura és que sempre s’han lligat aquestes noves tecnologies a l’àmbit de l’educació i és per això que prenen més sentit per a nosaltres, ja que no només a nivell personal, sinó a nivell professional algun dia podem utilitzar-les en algun dels àmbits amb els que treballem.

Com vem comentar l’últim dia de classe, penso que aquesta assignatura es podria realitzar el primer o el segon any ja que així podríem utilitzar aquestes eines al llarg de la carrera i treure’n més profit.

Per últim, m’agradaria acomiadar-me de l’assignatura i de tots vosaltres.

Sort i fins aviat!!

CAPTACIÓ DE FAMÍLIES D'ACOLLIDA

El material que hem elaborar en el bloc 2 sobre els audiovisuals, ha estat un vídeo que consisteix en un anunci publicitari per captar famílies acollidores.

Aquest ha estat el resultat.

JOCS, VIDEOJOCS I SERIOUS GAME

En la classe del divendres 19 de novembre, es va tractar el tema dels videojocs amb alguns exemples de serious game. Com a educadors socials, és interessant saber que existeixen una sèrie de videojocs que podem utilitzar com a una eina més en la nostra pràctica i que serveixen per treballar diferents qüestions. Existeixen per exemple jocs que serveixen per entretenir i que estan dissenyats per educar i divertir, utilitzant el fet que aprendre jugant és més fàcil. També existeixen jocs adreçats a conscienciar sobre determinades problemàtiques, com ara la pobresa d’alguns països, conflictes vèlics.... També s’han creat jocs adreçats a afavorir la socialització i inclusió dels col·lectius desfavorits, com també els jocs terapèutics (entrenament mental o físic).

A l’hora d’utilitzar aquests tipus de videojocs haurem de tenir en compte que volem transmetre o treballar amb el joc escollit i qui son els destinataris.

L’exemple que he escollit és un serious game anomenat el 3rd World Farmer o “Granjero del 3er mundo” és un joc creat per la IT University de Copenhague. Per accedir al joc cliqueu. Aquí

Els protagonistes del joc son una família d’agricultors que viu en una aldea aïllada, en una de les zones més pobres del món. La missió és gestionar una granja africana i afrontar la pobresa i els conflictes que sovint estan presents, prenent decisions com ara: quin és el cultiu escollit per plantar aquest any?, es poden invertir els diners en un nou tractor, o pagar un representant local?, es pot permetre el luxe d’enviar als seus fills a l’escola o donar-los medicaments?... S’han de cuidar bé els diners dels que disposes i que cultivin la terra i edifiquin perquè tinguin tot el necessari perquè sobrevisquin i puguin progressar.

L’objectiu del joc és posar-se en la pell dels membres de la família per experimentar les injustícies i dificultats que tenen, i així entendre la realitat en la que viuen moltes persones en països pobres. D’aquesta manera també es crearà una reflexió en el propi consumidor del joc.

Si el tingues que utilitzar en algun context crec que es podria adreçar a joves i adolescents, per exemple en les escoles i instituts. Estaria bé que després del joc es pogués crear un espai on tothom pogués expressar com s’ha sentit, i crear així un espai de reflexió. Crec que és important que els jocs que s’apliquin estiguin contextualitzats sobre la temàtica que tracten i per tant que el joc serveixi com a pràctica, exemple...

TECMOAUTOBIOGRAFIA

Aquest dies he estat pensant amb els meus primers contactes amb el món de les tecnologies. Vaig néixer l’any 82, així que durant la meva infantesa no van existir ni els ordinadors, ni els mòbils, ni moltes de les tecnologies que hi ha avui en dia.

Recordo que una mica més gran els meus pares em van apuntar a un curs d’informàtica com activitat extraescolar. En aquells moments no tenia massa sentit anar a aquestes classes, doncs no imaginava que anys més tard tothom tindria ordenador a casa seva. D’aquest curs no recordo gran cosa; el primer dia que vaig engegar l’ordinador, com el professor ens explicava el significat del RAM... També recordo l’aspecte que tenien els ordinadors. Podria dir que el meu primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu ja que no entenia el significat de moltes de les coses que fèiem, per mi eren molt abstractes.

Els dos primers anys d’anar a l’institut encara escrivia els treballs amb la màquina d’escriure, per sort s’havia mecanografia, tot i que els treballs quedaven poc polits desprès de fer varies taxades amb el típex de la màquina. Per tant tot i que no m’agradin gaire els ordinadors, reconec que ens faciliten molt les coses.

Pel que fa a jocs de la meva infància tenia un parell de “maquines” que funcionaven amb unes piles rodones i petites. Un era de cotxes i l’altre era el Donkey Kong JR. Eren jocs en que només hi havia un nivell i la dificultat estava en que augmentava la velocitat. Tot i la simplicitat del joc, podíem passar tardes senceres jugant. Més tard vaig tenir una consola, la sega master system II, encara està per casa dels meus pares, crec que va ser un dels jocs més sofisticats que vaig tenir.

El DVD tampoc existia en aquella època, utilitzàvem les cintes de VHS. I les càmeres de fotos tampoc eren digitals. També recordo el primer mòbil que va entrar a casa, se’l va comprar el meu germà gran. Crec que era un Nec, tot i que no tenia res a veure amb els mòbils actuals, era enorme i bàsicament tenia la funció de trucar. Vaig pensar que era un “pijo” ningú del meu voltant tenia mòbil i li vaig dir que jo mai me’n compraria cap, doncs fins aleshores mai n’havia tingut i no veia necessari tenir-ne. En qüestió de poc temps tothom va tenir un mòbil en les seves vides, fins i tot jo!

També recordo els primers dies que vaig començar a utilitzar el tren com a transport públic. En les taquilles de l’estació de Manresa es feien unes grans cues per treure el bitllet, així que s’havia d’anar amb una mica d’antelació si no es volia perdre el tren. Més tard es van instal·lar les típiques màquines per treure el bitllet, així que tot i que em va costar, un dia vaig intentar haviam que tal se’m donava provar l’invent i me’n vaig sortir prou bé.

Com a experiència positiva amb les noves tecnologies ni ha moltes. Per exemple l’ordinador m’ha permès mantenir el contacte amb alguns amics de la infància a través del famós Messenger o a través del correo electrònic. Altres de les avantatges d’internet és que permet treure entrades anticipades per espectacles o comprar un bitllet d’avió.... També m’agraden força les càmeres digitals, així que sempre m’acompanya en els meus viatges, o aconteixements importants.

Pel que fa a experiències negatives com ja he explicat el primer contacte amb els ordinadors no va ser gaire positiu. En l’actualitat no considero tenir experiències negatives amb el món de les tecnologies, tot i així sempre succeeixen aquelles petites coses que em treuen de polleguera, com quedar-me sense cobertura del mòbil quan més ho necessito, o quan se m’acaba la bateria del mp3 i hem queda una bona estona fins arribar a casa.... De vegades també em sento una mica “frustrada” quan veig que els nens/es coneixen moltes més coses que jo sobre les noves tecnologies. En aquest sentit espero que aquesta assignatura em sigui útil per aprendre una mica més sobre aquest món.